Explica'm una òpera

No totes les òperes són italianes ni cantades en italià (tot i que és cert que aquest és l'idioma majoritari del gènere). Arreu d'Europa van aparèixer autors que fèien òperes en el seu idioma, tot i que normalment ho feien per un públic més popular i eren funcions on es combinava el cant amb el diàleg parlat sense música. A Alemanya d'això en van dir Singspiel , a Espanya Zarzuela  i a França Opera Comique. Aquest nom francès no vol dir que només fessin històries còmiques. Podien ser de qualsevol temàtica però tenien aquesta característica: combinaven cant i diàleg parlat. L'òpera que la que parlarem aqui va ser escrita inicialment com una obra d' opera comique.  L'autor es deia Georges Bizet i era força jove quan es va estrenar l'any 1875: tenia 36 anys i ja feia temps que es dedicava a la música: havia guanyat alguns premis importants i s'havia fet força famós amb altres òperes. Però aquesta obra seria la última que escriuria ja que, per...

A finals del segle XIX a Itàlia, especialment a les ciutats del nord (que és on hi havia els principals teatres d’òpera) el públic tenia molt interès per  veure òperes ambientades en el món rural del sud, que veien com a societats rústiques i exòtiques, però alhora més "naturals" o "autèntiques". És per això que d’aquest moviment se’n va dir “verisme”, perquè se suposava que reflectia la veritat. Dins d'aquest moviment van aparèixer diverses òperes que van tenir força èxit en el seu temps, però les que més han continuat representant-se al llarg dels anys fins a l'actualitat són bàsicament les dues que ara veurem. A més, com que són òperes bastant curtes, que tenen històries similars i són de la mateixa època, se solen representar juntes. És per això que les expliquem en un sol post: Cavalleria Rusticana (cavallerositat rústica) 1889 És una òpera breu (només té un acte) escrita per un jove compositor italià anomenat Pietro Mascagni . La història ret...

El compositor d’aquesta òpera es deia Giacomo Puccini i havia nascut a Lucca, una ciutat petita de La Toscana, al centre d’Itàlia. El seu pare era músic, tal com també ho havien estat el seu avi i el seu besavi i una llarga llista d’avantpassats seus que sobretot s’havien dedicat a tocar l’orgue de la catedral de la seva vila i fer classes al seus conciutadans. Però el jove Giacomo va aconseguir estudiar música a Milà: una important capital amb un molt bon conservatori de música, i així va poder destacar i fer-se conèixer com a compositor d’òperes. Tosca , estrenada el 1900, és la seva cinquena òpera i està basada en una obra de teatre que tenia molt èxit a l’època. En aquell temps triomfaven les històries amb fortes passions i finals tràgics, o sigui que no espereu que els protagonistes acabin menjant anissos… De què va? L’òpera explica la història d’una cantant anomenada Floria Tosca que està enamorada d’un pintor: en Mario . Al principi de l’òpera el pintor ama...