CARMEN

No totes les òperes són italianes ni cantades en italià (tot i que és cert que aquest és l'idioma majoritari del gènere). Arreu d'Europa van aparèixer autors que fèien òperes en el seu idioma, tot i que normalment ho feien per un públic més popular i eren funcions on es combinava el cant amb el diàleg parlat sense música. A Alemanya d'això en van dir Singspiel, a Espanya Zarzuela i a França Opera Comique.

Aquest nom francès no vol dir que només fessin històries còmiques. Podien ser de qualsevol temàtica però tenien aquesta característica: combinaven cant i diàleg parlat.

L'òpera que la que parlarem aqui va ser escrita inicialment com una obra d'opera comique. L'autor es deia Georges Bizet i era força jove quan es va estrenar l'any 1875: tenia 36 anys i ja feia temps que es dedicava a la música: havia guanyat alguns premis importants i s'havia fet força famós amb altres òperes.

Però aquesta obra seria la última que escriuria ja que, per desgràcia, tenia molts problemes de salut i va morir pocs mesos després de l'estrena. Uns anys després de la seva mort, un amic seu anomenat Ernest Guiraud, va adaptar els textos parlats per a que l'obra es pogués representar com una Grand Opera totalment cantada. Actualment es representen tant una versió com l'altra.

De què va?

Es tracta d'una de les òperes més representades arreu del món i està inspirada en una novela escrita també per un autor francès anomenat Prosper Merimée i que porta el mateix títol.

La protagonista de la història, que posa títol a l'obra, és Carmen, una gitana de Sevilla que s'enamora del militar Don José. Ell també s'enamora d'ella i decideix abandonar a la seva promesa, i fins i tot deixa l'exèrcit, per a poder estar amb Carmen.

Els dos fugen a les muntanyes amb un grup de contrabandistes. Però Don José descobreix que Carmen està flirtejant amb un altre home: el torero Escamillo. Això el fa posar molt gelós, fet que provoca que Carmen el rebutgi i no en vulgui saber res més.

L'escena final arriba quan, davant de la plaça de toros, mentre tothom va a veure l'actuació del famós Escamillo, Don José troba a Carmen i li demana que el perdoni i que es casi amb ell. Però Carmen no en vol saber res i això fa enfadar tant al militar que l'assassina.

Grans moments de Carmen

L'amour est un oiseau rebelle (l'amor és un ocell rebel)

Aquesta ària que Carmen canta al principi de l'òpera i que és coneguda com "l'habanera de Carmen" serveix de presentació del personatge: ella no es deixa portar per les normes de la societat i viu l'amor segons els seus sentiments que són imprevisibles com el vol d'un ocell

Votre toast, je peux vous le rendre (puc respondre al vostre brindis)
Aquesta ària popularment coneguda com Toreador, és la que canta el torero Escamillo quan arriba a Sevilla: tothom està molt emocionat i el reben com una gran estrella i ell es presenta com un heroi valent i seductor.