AÏDA

Un dels més grans compositors d'òpera que mai hi ha hagut va ser Giuseppe Verdi. Va néixer en un poblet del nord d'Itàlia el 1813 i era fill d'una família que no tenia gaires diners. Però malgrat això va poder estudiar música i gràcies al seu esforç i talent es va convertir en un dels músics més famosos del món. A més era molt treballador: va estar escrivint música fins als 84 anys!

Va compondre òperes que van tenir molt èxit a la seva època i que encara es representen a tot el món i tenen músiques molt conegudes. Segur que tornarem a parlar de diverses de les seves creacions i avui li toca a una de les més famoses.

Però abans d'explicar la història, cal saber que aquesta òpera es va escriure per un encàrrec del govern d'Egipte, ja que feia poc que havien inaugurat una obra molt important: el Canal de Suez, que uneix el Mar Mediterrani amb el Mar Roig.

Els egipcis volien que les celebracions per la inauguració duressin molt i tinguessin molta fama arreu, i per això van encarregar una òpera al compositor més famós del moment i es va estrenar el 1871.

De què va?

La protagonista de la història és la que li posa títol: Aïda. Es tracta d'una princesa etíop que, a causa d'una guerra entre Egipte i Etiopía, ara viu al palau del faraó egipci com a esclava de la princesa Amneris.

Al començament de l'òpera els egipcis s'assabenten que els etíops estan preparant un nou atac i decideixen enviar el seu exèrcit a enfrontar-s'hi. El militar que rep l'encàrrec de dirigir les tropes egípcies és el valerós Radamès que resulta que està enamorat d'Aïda i pensa que si torna vencedor de la guerra podrà demanar que ella sigui la seva esposa.

Quan Radamès torna de la guerra és rebut amb una gran celebració i porta alguns etíops presoners, entre els quals dóna la casualitat que hi ha el pare d'Aïda, Amonastre. El pare d'Aïda, en saber de l'amor de la seva filla pel cabdill militar dels egipcis, la convenç perquè aconsegueixi descobrir quins plans té i així poder enviar un missatge al seu exèrcit. Després de molt dubtar, Aïda accepta i aconsegueix descobrir aquesta informació.

Però la princesa Amneris descobreix que Radamès ha explicat els plans militars secrets a Aïda i els delata, perquè ella també estima al militar i s'hi vol casar. Els sacerdots egipcis condemnen a Radamès a mort per traïdor i el tanquen en una cripta sota el temple d'on no podrà sortir mai més. Quan ja està tancat a la cripta Radamès descobreix que no està sol: Aïda ha decidit quedar-se tancada amb ell i esperar junts la mort.

Grans moments:

Se quel guerrier io fossi / Celeste Aida (Si jo fos aquell guerrer / Celeste Aïda)

Quan Radamès és escollit per liderar l'exercit egipci, canta aquesta ària on comença molt enèrgic explicant l'orgull que seria per ell ser el guerrer que porta la victòria al seu país, però aviat canvia cap a una actitud més tendre pensant que l'èxit li permetrà estimar la "celeste Aïda" lliurement.

Gloria all'Egitto (Glòria a Egipte)

Aquesta és segurament l'escena més famosa de l'òpera i també la més espectacular. És el moment en que l'exèrcit de Radamès torna triomfal de la guerra i se li fa una gran rebuda amb desfilades i ballarins que permet que els escenògrafs es llueixin. També cal dir que Verdi va ser molt llest de començar l'escena amb tot el cor cantant "Glòria a Egipte" tenint en compte que li havia encarregat l'òpera el govern egipci.

Duet final O terra addio (Oh terra adéu)

Radamès és condemnat a morir tancat dins una tomba però un cop dins descobreix que Aïda s'hi ha amagat per morir al seu costat. En aquest dramàtic final, canten junts un duet molt emotiu mentre la princesa Amneris (que al final de l'òpera s'ha penedit i ha intentat salvar Radamès però sense èxit) prega per ells a l'exterior.