LA TRAVIATA

I avui tornem a parlar d'un compositor que ja haviem vist: Giuseppe Verdi és un dels més grans autors d'òperes i ens anirà sortint més vegades de ben segur.

L'òpera d'avui és una d'aquelles tant conegudes que, si no us sona pel títol, segur que quan escolteu alguns dels fragments de música us resultaran familiars. Verdi es va basar en l'argument d'una novel·la molt popular en el seu temps, titulada La dama de les Camèlies. De fet, la novel·la era tan famosa que el seu autor, Alexandre Dumas, també en va fer una adaptació per al teatre, que encara va fer que la història fos més coneguda.

És un argument que critica la societat de l'època en la qual les dones de classe alta només podien casar-se i tenir fills i no fer res més a la vida, mentre que els homes casats i amb diners dedicaven el seu temps lliure a divertir-se i a tenir amants.

De què va?

La protagonista és la cortesana Violetta Valéry. Una cortesana era una dona no casada i que vivia dels homes amb qui tenia relacions. Hem de pensar que en aquell temps era molt estrany que una dona treballés i es mantingués a si mateixa: sempre havien de dependre d'un home. Violetta, doncs, té una casa i diners perquè ha sigut amant de molts homes rics i tot i que això ens pot semblar estrany, alhora, li ofereix la llibertat de decidir com viu i amb qui va, cosa que no podria fer si estigués casada.

La història comença quan Violetta organitza una festa a la seva casa de Paris. Allà coneix al jove Alfredo, que li declara el seu amor i tot i que ella al principi no té clar si vol deixar la vida de llibertat i diversió, també se n'enamora i els dos comencen a viure junts tot i no estar casats.

Al cap d'un temps, Violetta rep la visita de Giorgio, el pare d'Alfredo, que la critica dient-li que només està amb el seu fill pels diners. Ella li demostra que això no és cert però, tot i que  Giorgio s'adona que realment s'estimen, li demana que igualment s'allunyi d'Alfredo perquè dóna mala reputació a la família. Aleshores Violetta, amb el cor trencat, accepta i escriu una carta de comiat pel seu estimat i marxa.

Al cap de poc Alfredo i Violetta es troben en una festa. Ella va amb un altre home, el baró Douphol, i això fa que Alfredo encara s'enfadi més i la insulta davant de tothom provocant que el baró el repti a un duel.

Al cap d'uns mesos, trobem Violetta greument malalta i li queden poques hores de vida. Ella llegeix una carta de Giorgio on s'explica que després del duel Alfredo va haver de fugir del país, però que havent-se assabentat de tota la veritat tornarà aviat per demanar-li perdó i poder estar amb ella. Així doncs, al cap de poc arriba Alfredo i els dos enamorats es retroben. Però la malaltia està molt avançada i la pobra Violetta mor als braços del seu estimat.

Grans moments

Avui tots els "grans moments" són fragments del mateix vídeo: a Youtube teniu una molt bona versió sencera de l'òpera amb subtítols en castellà. Us la podeu mirar, però prepareu els mocadors, que aquesta òpera fa plorar molt!

Brindis

Al bell principi de l'òpera, a la festa on es coneixen els protagonistes, Alfredo queda tant enamorat de Violetta que proposa un brindis a tots els convidats. És un dels moments més famosos d'aquesta òpera i, segurament, un dels més famosos de la història de l'òpera:

Ah! si, da un anno (Ah! si, fa un any)

a la mateixa festa Alfredo es declara a Violetta dient-li que fa un any que està enamorat d'ella. Fixeu-vos en la melodia que canta quan diu "D'aquest amor, que és batec de tot l'univers" i recordeu-la...

Amami Alfredo! (estima'm Alfredo!)

En aquesta escena Violetta ja ha decidit que deixarà a Alfredo però encara no li ha dit. Ella li demana que si us plau l'estimi tot i que ell no entèn massa de què va la cosa. Fixeu-vos en que la melodia quan diu "estima'm Alfredo" és la que cantava ell al vídeo anterior: és la música que Verdi fa servir en aquesta òpera per a representar l'amor. Així el compositor ens deixa ben clar que encara que Violetta abandoni Alfredo, en realitat l'estima.

Oh, come son mutata (Oh, com he canviat)

Escolteu la melodia dels violins mentre Violetta llegeix la carta del pare d'Alfredo explicant-li que ell l'ha perdonada... És de nou la música de l'amor! Però per desgràcia, Violetta sap que li queda poc temps de vida i canta a continuació una ària molt trista on es lamenta de la seva desgràcia.

Final

Violetta, ja moribunda, dona a Alfredo un medalló amb un retrat d'ella perquè no la oblidi i li desitja que trobi una esposa que l'estimi. Aleshores, per un moment, sentim de nou la música de l'amor i Violeta se sent reviure... Però només és una il·lusió i mor tràgicament als braços del seu estimat.