DON GIOVANNI

A qui no li resulta familiar el nom de Mozart? És un dels compositors més coneguts de la història i va escriure tot tipus de música. Es va fer famós de ben petit ja que tenia una gran facilitat per la música i un pare -també músic- que va esforçar-se molt a ensenyar tot el que va poder tant a ell com a la seva germana Anna Maria. 

L'èxit, doncs, li va arribar de molt jove i ja als 15 anys va estrenar la seva primera òpera, però un dels seus primer èxits importants va ser l'òpera Le nozze di Figaro (Les noces de Fígaro) que va estrenar-se a Viena però es va fer molt famosa a la ciutat txeca de Praga, on van quedar tant contents amb l'òpera que van demanar-li que en composés una altra. Com que el text de l'òpera que l'havia fet famós a Praga era obra del seu amic Lorenzo da Ponte, Mozart el va anar a buscar de nou per a treballar plegats i fer una altra història que funcionés igual de bé,  i així fou com va néixer l'òpera Don Giovanni, que es va estrenar a Praga l'any 1787.

De què va?

L'argument es basa en una obra de teatre molt famosa escrita uns 150 anys abans per l'espanyol Tirso de Molina i titulada El burlador de Sevilla, que explica la història de Don Juan, un aprofitat que sedueix a les dones i després les abandona.

L'obra de teatre havia tingut molt èxit per tota Europa i n'havien sortit versions de tota mena, en diversos idiomes i també en forma d'òperes que ara no es recorden massa. Per tant, Da Ponte i Mozart van decidir agafar aquest tema, ben conegut pel públic de l'època, per a fer la seva òpera.

Tot comença quan Don Giovanni està intentant seduir a la jove Donna Anna, que vol que aquell home tan insistent la deixi tranquil·la. 

Sentint els crits de la noia, el pare d'ella els enxampa i comença una lluita d'espases entre els dos homes. Però Giovanni és un gran espadatxí i mata al pare de la pobra Donna Anna abans de fugir ràpidament acompanyat del seu fidel criat Leporello.

En la seva fugida, Don Giovanni i Leporello es veuen implicats en diversos embolics que ens mostren com és el cavaller: coneixem a Donna Elvira, una antiga amant a qui Giovanni li havia promès matrimoni i a Zerlina, una jove pagesa a qui Giovanni intenta seduïr el dia de la seva boda, així com altres personatges que van acumulant queixes contra ell.

Tot plegat porta al nostre protagonista a amagar-se en un determinat moment dins del cementiri on, casualment, hi ha enterrat el pare de Donna Anna, a qui ha matat al principi de la història. L'insensible cavaller mira l'estàtua de la seva víctima i s'en burla tot dient-li que quan vulgui el convida a sopar a casa seva.

I així arriba l'escena final que té lloc a casa de Don Giovanni: Ell continua amb la broma contra la mort mateixa organitzant un gran sopar per al difunt, però la seva actitud irreverent canvia de cop quan apareix el fantasma i se l'emporta a l'infern perquè pagui tots els seus pecats.

Grans moments

Notte e giorno fatticar (treballar nit i dia)

L'òpera comença amb aquesta escena: el criat Leporello està vigilant que no vingui ningú mentre el seu amo intenta seduir Donna Anna. El personatge, que mostra un to humorístic durant tota l'òpera, es queixa que a ell sempre li toca treballar per un amo que no li agraeix la feina i que utilitza a les persones per al seu profit, tot dient que voldria ser un cavaller i no haver de servir a ningú.

Madamina, il catalago è questo (Senyoreta, aquesta és la llista)

De nou Leporello té una escena molt graciosa explicant quantes dones han estat seduïdes per tota Europa a la ingènua Donna Elvira que encara pensa que pot canviar Don Giovanni i fer que es casi amb ella.

La ci darem la mano (Allà ens donarem la mà)

Don Giovanni sedueix a Zerlina dient-li que ell li pot oferir una vida millor que un pagès i ella no sap què fer davant dels encants del seductor. En aquest vídeo veureu primer un diàleg entre ells dos i cap al minut 2:45 comença un duet molt bonic on ell sap mostrar-se tan tendre que la pobra noia acaba convençuda. Fixeu-vos com van cantant ara l'un i ara l'altra, sense coincidir, fins que al final passen a cantar alhora: ella ja s'ha deixat convèncer.

Già la mensa è preparata (ja està la taula parada)

Aquesta és l'escena final en què Don Giovanni prepara una festa irreverent per al mort, a mode de burla, i que acaba amb la terrible aparició del fantasma. Per al sopar Don Giovanni contracta uns músics que ofereixen un joc força simpatic ja que els instruments que sent el públic són els mateixos que senten els personatges de l'obra, que fins i tot comenten les peces que sonen. Veureu que al principi els músics toquen una melodia i Don Giovanni diu "Bravo! Cosa rara!" perquè la música que sona és d'una òpera que era molt famosa a l'època titulada Una cosa rara, del compositor Vicent Martin i Soler (un músic valencià que va triomfar a Viena), i una mica més endavant toquen un fragment de Les noces de Fígaro, del mateix Mozart, i en Leporello diu "ah! aquesta la conec". Tot plegat un joc de referències molt enginyós de Mozart i Laponte.