DIE ZAUBERFLÖTE

Ja vam parlar de Mozart i la seva genialitat en un article anterior i avui parlarem de la seva òpera més coneguda, que molt sovint es presenta als nens i nens ja que la temàtica és molt fantasiosa i la música també resulta molt agradable. Però la veritat és que deu ser un dels arguments d'òpera més difícils de resumir ja que és una història força estranya.

De fet, ni tan sols és ben bé una òpera: és un singspiel, una obra de teatre on es combinen escenes cantades amb escenes parlades, com ja vam explicar el dia que parlàvem de Carmen.

L'obra va ser escrita per encàrrec d'Emanuel Schikander: el propietari d'una companyia teatral que volia estrenar alguna cosa del genial Mozart i que, a més, es va encarregar dels textos.

De què va?

El protagonista és el príncep Tamino, que al principi de la història està perdut en un bosc encantat fugint d'una gran serp monstruosa. Per sort, apareixen tres dames màgiques que el salven i també un personatge una mica ximplet però molt simpàtic: en Papageno, que captura ocells al bosc.

Les tres dames estan al servei de la poderosa Reina de la Nit, que explica a Tamino que un bruixot malvat anomenat Sarastro ha segrestat a la seva filla Pamina i li demana que la vagi a rescatar. Quan Tamino veu un retrat de la princesa se n'enamora i accepta salvar-la. Per al viatge, la reina regala una flauta màgica al príncep i un petit carilló (unes campanetes) a en Papageno, que també acompanyarà al protagonista.

Quan Tamino i el seu amic arriben al palau de Sarastro troben a Pamina però també descobreixen que Sarastro no és malvat, sinó que és el rei de la Saviesa, la Natura i la Raó. 

Aleshores Sarastro fa passar als protagonistes diverses proves per a demostrar la seva bondat i saviesa. Mentrestant, la Reina de la Nit s'apareix a Pamina ja que, en assabentar-se que els seus enviats s'han passat al bàndol del seu enemic, es mostra tal com és: malvada i cruel, i ordena a la seva filla que mati a Sarastro, però per sort ella no li fa cas.

Tamino i Papageno van passant les diverses proves i, entremig, apareix una noia que es diu Papagena i que s'enamorarà de l'ocellaire. Després de les proves, les dues parelles (Tamino - Pamina, i Papageno - Papagena) es retroben i se senten molt felices. Però de sobte torna la Reina de la Nit, amb el seu exèrcit, però és derrotada i enviada a la nit eterna. Així Sarastro proclama la victòria del regne de la llum i la veritat i tothom canta content.

Grans moments

Der Vogelfänger ich bin ja (Si, jo sóc l'ocellaire)

La primera aparició en escena de Papageno ja ens el presenta com un personatge molt divertit, una mena de pallasso simpàtic que ens tindrà ben entretinguts durant tota la història.

Dies Bildnis ist bezaubernd schön (Aquest retrat és encantador)

Quan Tamino  veu la bellesa de Pamina en el seu retrat en queda tan enamorat que canta aquesta ària tan bonica

Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen (la ràbia de l'infern bull al meu cor)

Quan la Reina de la Nit descobreix que Tamino i Papageno han passat al bàndol de Sarastro, s'enfada com una mona i canta aquesta ària que arriba a notes molt agudes, com si estigués cridant de ràbia!

Duo de Papageno i Papagena
Els dos personatges canten d'alegria per haver-se trobat i perquè s'estimen!