NORMA

El 1801 va néixer a Sicilia, al sud d'Itàlia, en Vincenzo Bellini. Era fill d'una família de músics que no tenien gaires diners, però quan van veure que el petit Vincenzo tenia un gran talent, van moure cel i terra fins que van aconseguir que algunes persones poderoses els ajudessin i van poder-lo enviar a estudiar a Nàpols quan tenia 18 anys.

Aviat va estrenar la seva primera òpera en un teatre petit, però va tenir la sort que la va veure un programador molt important. Els programadors són la gent que decideix què es representa a cada lloc, i resulta que aquest era l'encarregat d'un dels teatres d'òpera més importants del món: la Scala de Milà. O sigui que després de provar com funcionaven altres òperes de Bellini en alguns teatres mitjans, finalment el va portar a estrenar una òpera a Milà, on va tenir un èxit immediat i va començar a escriure una òpera cada any ja que tenien molta demanda.

Avui parlarem de la seva òpera més coneguda, que està ambientada en una època de fa més de 2000 anys, quan l'Imperi Romà dominava gran part d'Europa.

De què va?

La història passa a la Gàlia, que és com en deien els romans de la zona que ara és França. Norma és una sacerdotessa gala que utilitza el seu poder per evitar que els gals es rebel·lin contra els romans, que els tenen dominats. Però el que no sap ningú és que el motiu pel que ho fa és que estima d'amagat (ja que les sacerdotesses tenen prohibit tenir parella) al líder dels romans, Pollione, amb qui ha tingut dos fills en secret.

Però resulta que Pollione s'ha enamorat d'una altra sacerdotessa anomenada Adalgisa. Aquesta, després de molt dubtar, decideix no fer cas del romà i, com que se sent culpable, ho explica tot a Norma sense saber res del seu amor secret. Norma s'enfada tant amb Pollione que es torna boja i fins i tot pensa en matar els seus propis fills. Per sort, Adalgisa la calma convencent-la que ella pot fer que Pollione torni als braços de Norma.

Lamentablement, Adalgisa no aconsegueix el que es proposa sinó que encara empitjora les coses: el romà decideix raptar-la i emportar-se-la a Roma, però els gals el detenen abans que ho aconsegueixi. 

Aleshores arriba un d'aquests finals tan dramàtics que agradaven molt a l'època i que trobem tant sovint a les òperes: Quan Norma s'adona que Pollione no tornarà amb ella perquè realment estima a Adalgisa, declara davant de tothom que ha traït la llei dels gals tenint dos fills amb un enemic, i per això ha de morir a la foguera. Pollione, commogut per aquest darrer gest heroic de la sacerdotessa, l'acompanya i moren junts.

Grans moments

Casta diva (casta deesa)

Al principi de l'òpera se'ns presenta Norma com la important sacerdotessa que és mostrant un ritual al bosc, que és una de les àries més famoses de l'òpera. És també un molt bon exemple del tipus de cant que agradava molt a l'època, amb moltes filigranes, perquè els cantants es puguin lluïr. D'aquesta forma de cantar se'n diu "bel canto" que en italià vol dir "cantar bonic"i aquesta ària es considera una de les més difícils que hi ha.
En aquest vídeo l'interpreta una gran cantant catalana que es deia Montserrat Caballé en una representació que es va fer a l'exterior un dia que, com podeu veure pel moviment de les robes, feia molt vent i en algun moment el so del vent pot molestar una mica, però la cantant ho fa tant bé que és igual!