LOHENGRIN

Un nom que no es pot deixar de banda quan parlem d'òpera és el de Richard Wagner. La seva vida està plena d'històries curioses i potser un dia en podem parlar, però per no allargar-nos només direm que va revolucionar totalment el món de l'òpera aportant-hi moltes novetats. Per una banda, hem de pensar que els costums del públic de la seva època (el segle XIX) eren molt diferents de les nostres, i ell va ser el primer en obligar a la gent a estar en silenci i a les fosques durant la funció o a no permetre que la gent entrés o sortís de la sala mentre l'òpera s'estava representant. Són coses que ara ens semblen ben normals, però aleshores no passaven.

També va inventar una cosa que en va dir leitmotiv i que consistia en associar una melodia a cada personatge, a cada fet important de la història o a objectes rellevants, de manera que aquestes músiques es van entrellaçant a mesura que avança la història. És una idea molt fàcil d'entendre, però molt complicada de portar a terme, i Wagner ho feia molt bé.

Per a les seves òperes (que escrivia i dirigia sense ajuda de ningú ja que volia controlar tots els detalls) Wagner solia inspirar-se en llegendes antigues. En aquella època que anomenem Romanticisme, hi havia molts artistes interessats en reivindicar els mites i la història dels seus paisos i Wagner era un d'ells.

L'òpera d'avui es va estrenar el 1850 i es basa en un personatge llegendari: el cavaller del cigne, que apareix en diverses històries i novel·les alemanyes des de l'Edat Mitjana. És una mica com el nostre Sant Jordi: un cavaller que salva una princesa d'un situació de perill... vaja, no gaire original oi? però ja veureu que Wagner hi afegeix un munt d'ingredients que fan la història més emocionant i la música és espectacular!

de què va?

Al regne medieval de Brabant el rei ha mort i ha de ser succeït pel príncep Gottfried. Però la malvada bruixa Ortrud el fa desapareixer i convenç a tothom que el nen ha estat assassinat per la seva germana, la princesa Elsa, que així tindria el tron per ella.

Es fa un judici i com que no en treuen l'entrellat, es decideix fer "un judici diví", que és un sistema bastant bèstia: les dues parts escolliran un guerrer perquè lluitin entre ells i el guanyador serà qui té raó perquè voldrà dir que Déu està al seu costat.

La pobra Elsa no té ningú que la pugui defensar en la lluita, però aleshores apareix un misteriós cavaller damunt d'una barca tirada per un cigne que es bat en duel i guanya, salvant així a la princesa que és considerada innocent.

La princesa i el cavaller decideixen casar-se, però ell posa una condició: No li poden preguntar mai el seu nom ni d'on ha vingut. Elsa accepta però després s'ho repensa i finalment, no pot evitar-ho i li fa les preguntes prohibides. 

Aleshores el cavaller s'identifica com a Lohengrin, fill d'un dels cavallers del rei Artur i defensor del Grial. Aquests cavallers han jurat defensar als innocents però no poden ser coneguts. Per tant, ara que ja saben qui és, no es pot quedar i ha de tornar al seu palau llunyà. 

Quan Lohengrin s'acomiada, torna a aparèixer el cigne del principi que es converteix en Gottfried, el príncep hereu que havia estat encantat per la malvada bruixa Ortrud que, al mateix moment, cau morta per la seva traició.

Grans moments

Preludi

Totes les òperes tenen una mena de pròleg musical que s'anomena obertura o preludi. Segons l'època són més o menys llargs, però sovint presenten una mena de resum de les músiques principals que se sentiran durant la funció (com un "trailer" de cinema actual una mica...). 

Crec que encara no n'havia posat cap a altres posts perquè intento presentar més aviat moments rellevants de la història, però els preludis de Wagner són tan bonics (i aquest, a mi, m'agrada molt) que fins i tot és habitual que les orquestres els toquin en concerts sense representar l'òpera. 

Dediqueu 10 minuts a escoltar com va creixent aquesta música que comença molt suau i es va construint com un gran castell de focs que es torna a apagar lentament amb una gran delicadesa... I a més, hi sentireu temes musicals que després es tornen a escoltar durant l'òpera.

Arribada de Lohengrin i comiat del cigne

L'arribada de l'heroi amb el cigne és molt espectacular. Hi intervenen el cor i l'orquestra amb molta força, però també hi ha una bonica ària de Lohengrin acomiadant el cigne que l'ha portat fins allà.

Marxa nupcial

L'escena del casament entre Elsa i Lohengrin inclou una marxa nupcial que al llarg dels anys s'ha fet molt famosa i sovint s'escolta en els casaments actuals.

In fernem land (en terres llunyanes)

Cap al final de la història, quan Lohengrin explica el seu orígen, ho fa cantant aquesta ària que és força llarga, però molt bonica i plena d'energia. Com que no l'he trobada subtitulada, us poso la traducció a sota.

En terres llunyanes, inaccessibles per a vosaltres, es troba una fortalesa anomenada Montsalvat. 

En el seu centre s'alça un majestuós temple, tan esplèndid que a la terra no n'hi ha d'altre tan preciós. 

En el seu interior s'hi guarda un calze beneït i miraculós, el bé més preuat. 

Una cort d'àngels celestials el va portar a la terra perquè fos custodiat pels homes més virtuosos. 

Cada any un colom descendeix del cel per infondre nova força al seu poder miraculós. 

És conegut com el Grial, i d'ell reben els cavallers la fe més pura i gloriosa. 

Qui és escollit per servir al Grial rep d'aquest un poder sobrenatural. 

Contra ell no hi pot fer res la mentida de l'home malvat i en la seva presència la foscor de la mort s'esvaeix. 

Qui per ell és enviat a llunyanes terres per defensar la virtut, no queda privat de la seva sagrada fortalesa sempre que s'ignori que és un cavaller del Grial. 

Tan sublim és la gràcia del Grial que qui la descobreixi haurà de fugir de les mirades profanes. 

Per aquest motiu no ha d'existir cap dubte sobre els seus cavallers, ja que si els reconeixeu us hauran d'abandonar. 

Escolteu ara com a premi a la pregunta prohibida! 

Vaig ser enviat a vosaltres pel Grial. 

El meu pare, Parsifal, porta la corona. 

Jo sóc el seu cavaller, i el meu nom és Lohengrin.