I PURITANI

Quan vam parlar de Norma ja vam coneixer al compositor Vincenzo Bellini, un compositor molt famós de bel canto, i avui parlarem d'una altra òpera seva: Els puritans (i puritani).

La història està ambientada a Escòcia al segle XVII en un moment on hi havia una guerra: Un bàndol era el del rei, i l'altre el del parlament, que estava liderat per gent que seguia la religió protestant de forma molt estricta. D'aquest grup tant religiós se'n deia "puritans" i d'aquí ve el títol de l'òpera.





De que va?

Elvira és la filla d'un important dirigent dels puritans que està a punt de casar-se amb el seu estimat Arturo. Els dos s'estimen molt, però Arturo té un secret: ell és del bàndol del rei.

És per això que, quan descobreix que una misteriosa presonera dels puritans és, en realitat la reina d'Anglaterra, Arturo es veu obligat a ajudar-la a fugir abans que la portin a Londres, on segurament la matarien.

Així doncs, el jove amaga a la reina tapant-li la cara amb el vel de núvia d'Elvira i fugen cap a França. Quan Elvira s'assabenta que el seu estimat ha marxat sense donar cap explicació i acompanyat d'una dona tapada amb el seu vel, es torna boja. 

Mentrestant, es declara a Arturo un traïdor que ha de ser capturat i executat, però al cap de tres mesos torna d'amagat perquè vol trobar-se amb la seva estimada Elvira, que en sentir la història de la boca del seu estimat, recupera el seny. 

Just en aquell moment arriba un grup de soldats que arresta a Arturo per tal que es compleixi la condemna de mort. Per sort, a l'últim moment, arriba un missatger del Parlament: la guerra contra els partidaris del rei ha acabat i els puritans han guanyat. Per celebrar la victòria, el seu líder ordena que es perdoni a tots els presoners. Arturo no serà executat i tan ell com Elvira podran viure feliçment!

Grans moments:

A te, o cara (A tu, oh estimada)
 
Arturo, el protagonista, explica a Elvira com l'estima 


Final de pimer acte

Aqui podreu veure el moment en que Elvira es torna boja. Ja vam parlar en el post sobre Norma de que Bellini era un mestre del bel canto i que per tant buscava la manera d'oferir als cantants la possiblitat de mostrar les seves habilitats. Era habitual escriure històries en les que la protagonista es tornava boja perquè això permetia que poguessin cantar amb moltes filigranes encara que no diguin gaire text com es pot veure en aquesta escena

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TURANDOT

DON GIOVANNI

DIE ZAUBERFLÖTE